La nostra lluna de mel no acaba a Sud-àfrica. Després de passar 5 dies a Sud-àfrica encara ens queden altres 3 a Zimbàbue. Aquí tenim planejat veure la posta de sol d’Àfrica des del riu Zambezi, anar fins Botswana per fer un safari al Parc Nacional de Chobe i finalment visitar les Cataractes Victòria.
Viatge de Sud-àfrica a Victoria Falls
Full d’immigració a l’avió de camí a Zimbàbue
Estem a l’aeroport de Ciutat del Cap. Aquí ens espera un vol fins a Johannesburg, per després agafar un altre en direcció a l’aeroport de Victoria Falls. Si, l’aeroport es diu així. A part de ser una meravella de la natura, Victoria Falls també és el nom de la ciutat a on anem.
A l’avió ens han donat un document d’immigració. Serà la primera vegada que omplim un! Bueno, tampoc és per tant d’entusiasme: motius del viatge, nom, cognoms… Deixo d’omplir el document quan sento que l’hostessa diu que va tirarà un spray per tot l’avió, que millor ens tapem el nas. Miro a la Laura per veure si ha entès el mateix que jo. Ella no ho ha escoltat i jo ara ja dubto si al haver-ho dit en anglès no ho he entès bé.
Doncs si, si que ho he entès bé, estan passant l’spray per tot l’avió. Té pinta que serà per a evitar que mosquits vagin d’un país a un altre i puguin transmetre malalties. Això sí, fa una mala olor…
Arribada a Victoria Falls i visats per entrar al país
Bé… ja hem aterrat! Ara estem en una cua perquè ens col·loquin en una altra cua. Si, sona estrany, però és així. Al final d’aquesta cua hi ha un home dient a la gent en què cua d’immigració col·locar-se. Ja ens toca. “Quins plans tenen a Victoria Falls?” – ens diu. Li expliquem que demà anirem a Botswana per fer un safari a Chobe i que tornarem el mateix dia per dormir a Victoria Falls. “Ok ok, aneu a aquesta cua”. Doncs res, tocarà armar-se de paciència ara. Té pinta que va per llarg i jo ja tinc ganes d’anar al lavabo. Això serà etern.
La cua del visat de Zimbàbue
Ha passat gairebé una hora i per fi ja arriba la nostra torn. Li expliquem a la noia que volem fer el Kaza Univisa (un altre grup de catalans ens va recomanar que era l’opció més econòmica). “Esteu a la cua incorrecta, heu d’anar a la cua 7”. ¿En seerio? Hem estat una hora de cua per res? L’home d’abans ens ha dit que era aquí! La noia fa cara de “aquest tio no s’entera de res”. Al final, la noia és simpàtica, i ens diu que ella ens faria el visat normal, però que no ens surt a compte. Que en l’altra cua no hi ha gent ara i que millor anem allà. Doncs res…
A la cua 7 estem poca estona. Ens atén un home molt simpàtic que ens fa el visat sense problemes: “No problem, just give me my money” ens diu amb un to graciós. Doncs res, 100$ (50$ cadascun) i ja tenim el visat. Per fi! La vida és el que passa a la cua de visats! La maleta ja tant me fa, el que necessito és un lavabo amb urgència!
A l’entrar al lavabo un home em mostra on es pot pixar. “Oook, gràcies, ja els veig.” En acabar em posa el sabó a les mans i després pretén que li de propina. Vale, ja entenc tanta amabilitat.
En sortir de l’aeroport ens està esperant el guia. Es diu Aaron i ens sorprèn parlant en espanyol amb un accent cubà. “¿On vas aprendre espanyol, Aaron?” – li pregunto. M’explica que va estar estudiant la carrera de Física a Cuba durant 6 anys. Ara, com la majoria de gent a Victoria Falls, es dedica al turisme i fa de guia de grups espanyols.
Arribada a Victoria Falls
Creuer en el Riu Zambezi: hi ha hipopòtams!
Hem deixat les coses a l’hotel amb el temps suficient per tornar a l’autocar. Ara estem de camí a agafar un vaixell pel riu Zambezi. La idea és estar al vaixell fins que es faci fosc per veure la posta de sol des del riu.
Creuer al riu Zambezi, Zimbàbue
El vaixell té dos pisos. Ens anem tots cap al pis de dalt. Hi ha taules per a tots i una cadires perquè ens relaxem. “Podeu demanar tantes begudes com vulgueu” – ens diu l’Aaron. Jolin, que luxe. Després del viatge s’agraeix una estona de relax.
Em demano una cervesa. No puc no provar una cervesa típica de Zimbàbue. Em porten una Golden Pilsener. No està gens malament… Això és genial, quina tranquil·litat. Espera, això és un hipopòtam? D’acord, s’ha acabat el relax, anem a per la càmera! Quina passada d’animals, que bonics i quina por trobar-te un… Sort que aquest està lluny.
Hipopòtams al riu Zambezi, Zimbàbue
La posta de sol a l’Àfrica des del riu Zambezi
La idea de venir a aquest creuer pel Zambezi era que es fes de nit i cada vegada estem més a prop. El sol cada vegada és més taronja i es comença a veure impressionant sobre el riu. Se’ns fa difícil decidir, gaudir del moment o immortalitzar-lo. Crec que només recordo una posta de sol que m’hagi impressionat tant, i també va ser sobre aigua. Va ser la posta de sol vam veure fa uns mesos a Bruges, Bèlgica. Ja havia sentit parlar de les postes de sol a l’Àfrica, però fins que no ho veus amb els teus ulls no ho entens.
Posta de sol a l’Àfrica al Rio Zambezi a Zimbàbue
Sopar a Zimbàbue en un restaurant d’un català?
Aaron ens ha recomanat un lloc on sopar: el Lola’s Tapas. Si, sona estrany: un guia de Zimbàbue amb accent cubà ens recomana un restaurant d’un espanyol. Un català per ser més concrets. El món és molt petit! L’amo del Lola’s Tapes ens rep parlant en català. Tots els tipus de carns que et puguis imaginar estan en aquest restaurant: carn de girafa, zebra, cocodril, kudu… Les haurem de provar, a veure quin gust tenen!
Menjar cucs fregits al Lola’s Tapes
“Us porto alguna cosa per picar” – ens diu. Però què és això? Té pinta de ser… ¿cucs? Ai mare … Bé, haurem de provar-los. jaja. La Laura diu que ni de broma. Jo no tinc problema. Anem a veure quin gust tenen…
Cucs fregits a Zimbàbue
Mengem cucs a Zimbàbue!
Bah… no estan malament, tampoc és que tinguin molt de gust… Com som una taula gran té pinta que cada un es va demanarà un tipus de carn diferent. Hamburguesa de zebra, estofat de senglar, costelles de girafa… Nosaltres ens demanem carn de kudu, d’eland i l’estofat de senglar. Ens porten tots els plats. “Voleu provar zebra? I la Girafa? “. Al final provarem tots els plats a aquest pas. La nostra carn, sobretot la de kudu és molt difícil de menjar. Molt dura. Si ens haguéssim de quedar amb alguna, l’hamburguesa de zebra o el cocodril. Aquest últim té gust com a pollastre barrejat amb peix. No se, un gust estrany, però bo.
Acabem la nit al Lola ‘s Tapes amb diversos espectacles. Mentre sopem de fons hi ha música amb xilòfons. Per acabar la vetllada vénen un grup de dues noies i dos nois per cantar.
El ritual dels Makishi
Ah no! Espera, encara falta un altre espectacle. Apareix una noia amb una màscara ballant i ens expliquen sobre els Makishi. El que veiem és un ritual que es fa amb els adolescents de diverses tribus de Zimbàbue. Aquest ritual consisteix en deixar-los al mig del bosc durant diversos mesos. Durant aquest temps han de caçar per sobreviure i convertir-se en homes. Un dels cambrers li posa molt entusiasme. Ens diuen que és per que ell ha passat per aquest ritual.
Ritual dels Makishi a Zimbàbue
La llegenda del Nyami Nyami
L’amo del Lola ‘s Tapes ens regala un collaret a cada un. Aquest és el Nyami Nyami. El Déu del riu Zambezi i té com a forma de serp. La Laura ja coneixia la història que ens està explicant. Fa anys els anglesos van construir una presa al riu Zambezi. Els locals deien que el Nyami Nyami s’enfadaria, però no els hi van fer cas. Anys després va ploure de manera torrencial, fins que la presa va rebentar. Els locals que creuen en el Nyami Nyami diuen que va ser el que ho va provocar.
Llegenda del Nyami Nyami a Zimbàbue
Collar del Nyami Nyami
Seguir llegint sobre la nostra lluna de mel:
