El segon dia del viatge a Praga ens vem aixecar amb pluja. Llavors vem pensar que en comptes de pujar al Castell de Praga i a la Torre de Petrin era millor idea anar a Josefov, el barri jueu de Praga. Almenys dins de les sinagogues no ens mullaríem i no ens perdríem poder veure Praga desde les alçades amb millor temps.
Després d’esmorzar i molt decidits ens vem encaminar cap a Josefov. Només arribar ens vem trobar amb policies amb metralletes, carrers tallats pels cotxes i tot tancat. Què passa? Només pensar-ho em vaig respondre a mi mateixa, és el Yom Kippur!! Dies abans m’havien comentat que la setmana que estaríem a Praga coincidia amb aquesta data tan senyalada pels jueus. El Yom Kippur, per qui no ho sabeu, és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat) i el seu propòsit és el penediment i l’expiació del pecat.
Com tot estava tancat pel Yom Kippur vem haver de tornar l’últim dia i aquell dia el vem dedicar a descobrir Praga perdent-nos pels seus carrers.
Una mica d’història de Josefov, el barri jueu de Praga
El barri jueu de Praga deu el seu nom a l’emperador Josep II, qui va deixar que els jueus puguessin sortir d’aquest barri i viure en altres barris de la ciutat. Això va fer que molts jueus marxessin d’aquest barri i gran part del barri va ser destruit. Només van quedar en peu sis sinagogues, el cementiri i l’antic Ajuntament. Avui en dia es poden visitar, però d’això us parlarem més endevant.
Durant l’Holocaust les sinagogues, el cementiri i l’antic Ajuntament del barri jueu es van conservar perquè Hitler volia construir en aquest barri el Museu de la raça desaparescuda.
Sinagoga Vella-Nova i la llegenda del Gòlem
La Sinagoga Vella-Nova és la sinagoga més antiga d’Europa central. Explica la llegenda que el rabí Loew va crear a partir d’argila una figura, anomenada Gòlem, que protegiria a la tant a la comunitat jueva de Praga com a la sinagoga.
El Gòlem portava escrit al front Emet, que en hebreu vol dir veritat, i feia cas al rabí Loew. No parlava i perquè fes el que volia el rabí, només feia falta que li posés un paper a la boca amb l’ordre que volia que cumplís. Durant tota la setmana estava actiu, però el Sabbath s’havia de desconectar. Per això, el rabí Loew cada divendres per la nit el desactivava. Un divendres es va oblidar, el Gòlem es va enfadar molt i el rabí el va haver d’immovilitzar per desactivar-lo. Per fer-ho va esborrar la lletra “e” d’Emet, llavors quedava la paraula met (mort en hebreu) al seu front.
Diuen que les restes del Gòlem estan a la singaoga Vella-Nova, a una habitació a la que no es té accès.
Veritat o mentida? Mai ho sabrem…
Sinagoga Pinkas i antic cementiri jueu
La sinagoga Pinkas és un homenatge a les víctimes de l’Holocaust. Quan entres veus que les parets estan plenes de noms, noms de la població jueva de Txèquia que va morir en camps de concentració.
Hi ha una sala plena de dibuixos dels nens que van estar a Terezin. En els seus dibuixos es pot veure com els nazis se’ls van emportar de Josefov, com era i com vivien a Terezin, els seus somnis de tornar a les seves cases… Aquests dibuixos van ser proves molt importants pels judicis contra els nazis perquè estaven signats amb nom i data per nens que ja no estaven vius.
Terezin no deixava de ser un camp de concentració, però com era el que els nazis ensenyaven a la creu vermella i altres organitzacions internacionals, havia de semblar un campament de jueus. Per aquesta raó en aquest camp de concentració hi havia nens i ancians, els primers que exterminaven quan arribaven a un camp de concentració perque no servien per treballar.
L’antic cementiri jueu de Praga és un dels més grans de tot el mon i el més antic d’Europa. Degut a que no els van deixar ampliar el cementiri i que en la tradició jueva no es poden treure tombes antigues, aquest cementiri s’anava cobrint amb terra i fent noves capes per poder posar noves tombes. En algunes zones del cementiri hi a fins a 12 nivells, un a sobre de l’altre.
Sinagoga espanyola
La sinagoga espanyola deu el seu nom a que quan els jueus d’Espanya van ser expulsats durant el regnat d’Isabel II la Catòlica, molts es van instal·lar a Praga. Aquí, la comunitat jueva els hi va donar el que llavors era l’Escola Vella, però amb els anys es va quedar petita i van haver de construir la sinagoga actual. Aquesta nova construcció es va inspirar en l’Alhambra de Granada.
Des de 1941 no s’utilitza en actes religiosos. Actualment hi ha una exposició que explica la història dels jueus a Txèquia i Moravia.
Entrades per les sinagogues del barri jueu de Praga
Les entrades a les sinagogues del barri jueu les podeu comprar a Josefov concretament al carrer Maiselova 38/15. Podeu consultar preus a aquesta pàgina web. Si teniu pensat comprar la Prague Card, heu de tenir en compte que es pot entrar gratuïtament a totes les sinagogues excepte la Vella-Nova Sinagoga. I si teniu dubtes, podeu llegir com a nosaltres sí ens va sortir a compte comprar la Prague Card.