Al gener de 2010 vem anar a Liverpool per veure un partit de futbol a Anfield, el camp del Liverpool. Com ja sabreu els que ens llegiu, va ser el regal d’aniversari de l’Àlex, el germà de la Laura, ja que ell tenia el somni de viure l’ambient d’Anfield.
Allotjament a Liverpool
El nostre pressupost per aquest viatge no era molt gran ja que entre el dos vem haver de pagar els vols i l’allotjament dels tres. Així que vem apostar per un alberg molt cèntric i molt econòmic, el Hatters Hostel.
Una visita ràpida per la ciutat
El primer dia vem anar cap a Church Street, el Portal de l’Àngel de Liverpool, òbviament salvant les distàncies. Des d’aquest carrer es veia la torre de Radio City que forma part de l’Skyline de la ciutat.
Després de passejar per aquest carrer ens vem dirigir al The Cavern Club, però no vem entrar. Només volíem tenir-lo localitzat per anar a la nit i gaudir de la música en directe d’aquest club per on han passat tants artistes que admirem.
Des d’allà vem encaminar-nos cap a St. John’s Gardens. En aquesta zona de la ciutat trobem edificis amb una arquitectura que ens va agradar molt. Entre aquests edificis trobem el St. George’s Hall, la Liverpool Central Library, Walker Art Gallery, Liverpool Register Office…
Perduts a les afores de Liverpool
Per la tarda vem anar a buscar les entrades del partit, Liverpool-Everton, que aniríem a veure el dia següent. L’home que ens va comprar les entrades vivia a les afores així que vem agafar el bus que ens havien dit a la oficina de turisme.
Quan el conductor ens va dir que havíem arribat ens vem baixar, però era fosc i estàvem bastant desorientats. Per sort un home que va baixar a la mateixa parada es va oferir a ajudar-nos i va trucar a la seva dona per què busqués la direcció a la que anàvem a google. Mentre que ho buscava vem estar parlant amb ell una bona estona sobre perquè estàvem allà, que nosaltres volíem que guanyés el Liverpool i ell l’Everton…
Per arribar al nostre destí, havíem de passar pel mig d’un parc que era tot fosc i ens va recomanar no fer-ho, que era millor que el voltegéssim. Així ho vem fer, però vem passar una por… no sabíem si anàvem bé, era fosc, no hi havia ningú al carrer… era com una pel·lícula de por en la que quan menys t’ho esperes surt l’assassí.
Després de vorejar el parc vem trobar gent pel carrer i els hi vem preguntar per la direcció però ningú sabia on quedava. Imagineu-vos el que és estar perdut, de nit i que ningú sapigués on estava la direcció que buscàvem. Finalment vem contactar amb l’home que ens havia comprat les entrades i li vem descriure on estàvem i ens va saber trobar.
Per fi teníem les entrades i sabíem on havíem d’anar a agafar el bus per tornar al centre. Un cop allà vem decidir no anar al The Cavern Club i tornar a l’alberg. Només arribar vem decidir anar a dormir, ja que dels nervis que havíem passat estàvem molt cansats.
