Auschwitz I: Visita al camp de concentració

“Arbeit macht frei”: El treball us farà lliures

“Arbeit macht frei”. Aquesta és la frase que donava la benvinguda sobretot a jueus però també a intel·lectuals polacs, presos de guerra, republicans espanyols… que per desgràcia havien caigut en mans dels nazis. Ells creien, sobretot a l’inici dels camps de concentració, que aquesta frase era certa i que el treball els faria lliures. Així és com va començar el nostre guia una visita de 4 hores als camps de concentració d’Auschwitz i de Birkenau.

El transport fins al camp

Una de les primeres coses que ens va explicar el guia va ser el transport fins al camp de concentració. A Auschwitz hi anaven trens des de molts indrets d’Europa i pels nazis era la primera prova a passar. El trajecte, que podia ser de fins a 11 dies, es feia en condicions infrahumanes. No tenien que menjar i només tenien un recipient amb aigua per tot el vagó. Això acabava amb la vida de molta gent, sobretot gent gran i nens.

L’entrada al camp d’Auschwitz

Només entrar al camp trobem la zona on es situava l’orquestra que tocava l’himne alemany i cançons alemanyes en passar els presoners per anar a treballar fora del camp de concentració. Tot estava pensat per desgastar-los física i mentalment.

La selecció de presos

Al primer bloc que vem entrar hi havia moltes fotografies amb les que podies veure com era el dia dia en aquell infern. Com seleccionaven qui era útil per treballar, qui seria utilitzat per experimentació pel Dr. Mengele i companyia, qui era dèbil i havia d’anar a la cambra de gas… molt dur tot plegat però com deia en un cartell del camp, s’ha de conèixer la història per evitar que torni a passar.

Els presoners, sobretot jueus que arribaven al camp de concentració, arribaven amb les seves pertinences i les SS els hi feien marcar amb el seu nom i direcció perquè els hi deien que se’ls hi retornaria a l’instal·lar-se al camp. Però tot era una mentida ja que mai els hi van tornar. Se les quedaven, les classificaven i si els interessava a algun militar se les quedaven o les compraven a un preu simbòlic perquè no poguessin dir que els i robaven. Com cada cop el nombre de pertinences era més gran, a Birkenau o Auschwitz II, van construir uns magatzems on guardaven totes les pertinences que creien de valor o útils. Aquests magatzems es deien Canadà i Canadà II en referència a la primera potència mundial en aquells moments.

Als blocs que vem anar entrant trobàvem les maletes amb el nom i direcció, ulleres, estris de cuina, joguines de nens, sabates, pròtesis… i el cabell que li rapaven a les dones per fer teles.

El registre dels presos

Els primers anys de funcionament del camp de concentració registraven les entrades dels presoners fent-lis fotografies. Ple d’aquestes fotografies és com trobem alguns dels passadissos dels blocs que visitem, amb la data d’entrada i la de la mort. Vem arribar a veure fotografies de presoners que només havien sobreviscut 4 dies… Amb el pas del temps, i com cada cop arribava més gent van canviar el sistema de registre a un tatuatge amb un número que els identificava, normalment al braç.

Bloc 11: el més temut d’Auschwitz

L’últim bloc de la nostra visita a Auschwitz va ser el bloc 11. El pitjor bloc del camp de concentració. En aquest bloc es feien judicis o més ben dit un teatre ja que el final sempre era el mateix, l’execució. També hi havia nombroses cel·les de càstig com les de 90cmx90cm on hi ficaven 4 presos. Els pobres havien d’estar d’en peus sense poder moure’s durant el temps que els de les SS estimessin oportú. Aquestes cel·les tenien molt poca entrada d’aire (el forat tenia el tamany d’un puny), el que feia que molts morissin ofegats. A més, és on van provar per primer cop la cambra de gas on en els primers intents el gas no “funcionava correctament” i patien durant moltes hores abans de morir. Un cop van acabar les proves en van construir-ne una més gran i un crematori on desfer-se dels cossos.

Al costat del bloc 11 trobem la paret d’afusellament on executaven als presoners que havien tingut un judici al bloc 11 amb resultat desfavorable, és a dir a tots.

Sortint del camp trobem una cambra de gas on van morir milers de persones a mans de les SS i el crematori.

Els forats de fusta del sostre és per on els nazis llençaven el gas.

També trobem una forca on Höß al 1947, un funcionari del camp, va ser executat després d’explicar el funcionament del camp als Judicis de Nuremberg.

Continua llegint la segona part de la visita, el camp de concentració de Birkenau.