Donòstia és una ciutat molt bonica, envoltada pel mar Cantàbric i per muntanyes. Aquesta topografia ens va fer sentir a una ciutat semblant a Barcelona on tenim el mar Mediterrani i dues muntanyes: Montjuïc i el Tibidabo. Però no ens desviem del tema de l’entrada, Donòstia.
Com us dèiem, Donòstia està envoltada per muntanyes, per tres per ser més exactes. El Monte Urgull, el Monte Igeldo i el Monte Ulia. D’aquestes tres només vem pujar a les dues primeres, perquè les teníem més aprop i perquè són més conegudes, almenys entre els turistes.
Monte Urgull
En un principi no teníem pensat pujar al Monte Urgull perquè ja havíem pujat al Monte Igeldo, però finalment ens vem animar. A diferència del Monte Igeldo, al Monte Urgull s’ha de pujar a peu, ja que no hi ha cap funicular que et pugi fins al cim. Hi ha trams què per mi – Laura, que sóc asmàtica – van ser tot un repte i que em vaig animar a fer amb ventolín en mà. Per sort, no el vaig necessitar i vaig arribar al cim sense cap problema :).
Per pujar hi ha diversos camins, però com diuen, tots els camins porten a Roma o en aquest cas al cim del Monte Urgull.
El camí fins al cim del Monte Urgull
Tot i que no coneguis res de la història de Donòstia, mentre puges a aquesta muntanya, pots fer-te una idea del seu passat militar. La seva localització, en ple centre de la ciutat, i el fet de ser un lloc elevat la van convertir al segle XII en una fortalesa militar.
Les seves muralles, juntament amb les que trobem al subsòl del Boulevard, són els únics testimonis que queden dels atacs, dels setges i de l’incendi que va destruir la ciutat al 1813.
Un cop a dalt aquest aire militar no desapareix, ja que el Castell de la Mota, amb molts canons denoten el seu paper clau en la defensa de la ciutat. Dins del castell, coronat amb una estàtua del Sagrat Cor de més de 12 metres, trobem la Casa de la Història. Un museu que ens va agradar molt perquè ens va apropar al passat de Donòstia, ja que fa un recorregut des dels inicis de la ciutat fins a la seva consolidació.
A part d’aprendre molt sobre la història de Donòstia, les vistes són impressionants i el fet d’haver pujat a peu fa que les apreciïs més.
La sirena de Donòstia
Quan ja estàvem a punt de començar a baixar el Monte Urgull va començar a sonar una sirena estil les que sonen a les pel·lícules quan alerten a la gent d’un bombardeig. No vem ser els únics que ens vem estranyar d’aquest fet: “què és això? què està passant?”. Crec que tots vem posar la mateixa cara menys els donostiarres i els que ja portaven dies a la ciutat. La sirena va començar a sonar fa molts anys per avisar a la gent que eren les 12 del migdia i la tradició ha continuat fins avui en dia.
El Monte Urgull va ser una sorpresa per nosaltres, ja que pensàvem que no tenia gaire i finalment vem veure que havia sigut bona decisió anar-hi. El museu i les vistes de la ciutat el millor de la visita. Si sou a Donòstia uns dies, no podeu deixar escapar una visita a aquesta part més desconeguda de la ciutat.
