Vem arribar a Budapest en avió i havíem de viatjar de l’aeroport al centre. Havíem llegit sobre el transport de Budapest i teníem clar com anava. Bueno, potser no ho teníem tant clar com pensàvem.
Vaig treure el mòbil per revisar a Google Maps quina era la millor manera per arribar fins al nostre allotjament. Sort que n’havia fet unes captures de pantalla abans de perdre la connexió. Mai se sap si hi haurà connexió o no a l’aeroport.
El recorregut era fàcil, havíem d’agafar el bus 200E fins al final i allà la línia M3 del metro que ens deixaria a 5 minuts de l’apartament.
Captures de Google Maps: Recorregut de l’aeroport al centre
Comprem bitllets de metro
Al mateix aeroport vem trobar un lloc on comprar els bitllets de metro. Com que teníem previst tenir una Budapest Card la resta de dies, vem agafar un pack de 10 viatges. D’aquesta manera tindríem per anar i tornar a l’aeroport més algun viatge extra que féssim.
Vem demanar els bitllets i ens van entregar deu bitllets com el següent. Cada un d’ells portava escrits el número de l’1 al 10. Una mica estrany…
Bitllet de metro de Budapest
Bus de l’aeroport fins al metro
Vem agafar el bus 200E al mateix aeroport. Només entrar, al costat de cada porta hi havia una màquina per validar el bitllet. Era bastant intuïtiva: poses el bitllet i et segella l’hora en què l’has agafat. No molt diferent del que estem acostumats tot i que molt més rudimentari. Fins aquí tot anava bé.
Metro fins al centre de Budapest
El bus va arribar al seu final en un centre comercial de Budapest. Allà és on havíem d’agafar la línia M3 del metro fins a la parada de Deák Ferenc tér, on estava l’apartament en el que ens allotjàvem.
Nosaltres al Metro de Budapest
Per entrar al metro no hi havia barreres, simplement una màquina com la del bus. Vem fer servir els mateixos bitllets, entenent que podíem fer transbord. La màquina va fer una cosa diferent: en comptes de posar-nos l’hora, va tallar un dels 10 números (com podeu veure a la fotografia del bitllet). En aquest punt vem començar una discussió que no ens va portar enlloc, però que va ser molt divertida:
– David: Ok, si ens ha tallat un número vol dir que cada bitllet d’aquests són 10 viatges, o 10 transbordaments. Però, si és així, sí que és barat el transport de Budapest. Per 3.000Ft (9.6 euros) tens 100 viatges?
– Laura: No pot ser…
– David: Llavors, què vol dir això? Ho haurem fet bé?
No, no ho havíem fet bé, com us podreu imaginar. Però encara no ho sabíem i estàvem molt tranquils…
Com podeu veure, tant les estacions com el metro de Budapest són molt antics.
Metro de Budapest
Interior del Metro de Budapest
Arribada al centre de Budapest
Quan vem arribar a l’estació de Deák Ferenc tér, una de les estacions principals de la ciutat vem buscar la sortida. Mentre miràvem quina de les sortides era la nostra vem veure que hi havia tres revisors esperant a la sortida. Els hi vem entregar els bitllets i la cara de la noia que ens els va agafar va canviar. No ens va dir res mentre es mirava el bitllet d’un costat i de l’altre…
– Què li passa? Què té d’estrany, està marcat, no? – Penso
Després de molt mirar-se el bitllet ens el va tornar i ens va somriure.
Quan vem arribar al nostre apartament li vem preguntar a la noia de recepció com funcionaven aquells bitllets que ens havien venut. Cada transport que agafes és un viatge diferent, no existeix el transbordament. Per tant, el bitllet que havíem fet servir per agafar el metro ja estava esgotat. Va ser llavors quan ens vem adonar que ens havíem colat al metro.
Laura al Metro de Budapest
Creiem que la revisora va fer la vista grossa per què érem estrangers, o simplement per què no sabia com expressar en anglès la situació. Per sort no ens van multar i no vem començar el viatge amb mal peu.
