Visitar Hondarribia no va ser més que una improvisació en el nostre viatge a Donòstia. La vem conèixer mig per error, ja que hi vem acabar per anar a buscar l’autobús cap al centre de Donòstia. El poc que vem veure ens va encuriosir suficient com per fer una escapada fugaç abans de tornar a Barcelona. I el millor de tot és que ens va encantar.
Hondarribia (Fuenterrabia pels castellanoparlants) és una ciutat de contrastos. És l’última ciutat del territori espanyol i encara podem apreciar la necessitat de defendre’s dels francesos amb Alde Zaharra, el seu casc antic fortificat. Muralles altes, castells i carrers de pedra. Per l’altre costat tenim Portua, també conegut com el Barri de la Marina o dels Pescadors. Un barri de pescadors amb olor de mar, on les cases de caràcter popular van ser pintades de colors llampants. Històries del passat molt diferents amb una localització comú.
Frontera natural amb França
En el moment de la nostra arribada en avió ja vem poder veure la ciutat i el que l’envoltava. La desembocadura del riu Bidasoa. I és que fins poc abans de tocar terra amb les rodes l’únic que es veia per la finestreta de l’avió era aigua. Ens va donar la sensació d’estar aterrant al mig del mar.
El riu Bidasoa separa Espanya de França i és que el veiem des de la costa d’Hondarribia, un petit poblet anomenat Hendaia, ja és territori francès. Et dóna la sensació que no és difícil anar d’un país a un altre agafant una barca de rems. Fins i tot el nostre mòbil es va sentir francès durant una estona i va canviar de companyia telefònica. Imagineu que a prop està!
Alde Zaharra: casc antic d’Hondarribia
El casc antic va ser la nostra primera parada per aquesta bonica ciutat. Al trobar-se tant a prop de la frontera Hondarribia havia d’estar ben protegida d’atacs dels francesos. La muralla que hi trobem ens va deixar clar que no volien convidats inesperats. I és que l’alçada de la mateixa impressiona inclús avui en dia.
És un barri en el qual dóna gust passejar, ja que cada raconet té el seu propi encant. No us penseu que és gaire gran, ja que en qüestió d’un parell d’hores el tindreu més que vist. Cal destacar dins del barri, la Plaça d’Armes on podem trobar el punt d’informació turística de la ciutat. El castell de Carles V, actualment un hotel, va ser reconstruït a sobre d’un castell medieval i complementa les cases que podem veure a l’altre costat de la plaça.
La plaça de Gipuzkoa va ser un punt de parada per agafar forces. Havíem sentit que Hondarribia era una ciutat molt turística però a nosaltres ens va donar la sensació de ser els únics que estàvem visitant-la. El silenci que hi havia mentre fèiem un cafè a la terrassa d’un restaurant ens feia inconscientment parlar baix, no fos cas que despertéssim a algun veí.
Portua: Barri de la Marina d’Hondarribia
El Barri de la Marina destaca per les cases tan característiques dels pescadors. En certs moments en vem sentir transportats al poblet de Marken, on també els pescadors eren la majoria d’habitants.
Havíem llegit que un bon lloc on dinar pintxos era al restaurant Gran Sol. Restaurant que va ser guardonat amb el premi al millor pintxo aquella mateixa setmana. Podem assegurar-vos que va ser una bona decissió i és que no en vem tenir prou de menjar pintxos a Donòstia que aquí també ens vem posar les botes.
La visita a Hondarribia la podeu fer en un sol dia, inclús en mig si la veieu de manera ràpida. Us la recomanem si voleu des de l’aeroport de San Sebastià que es troba a 5 minuts caminant.
