Cap de setmana rural a Girona

Si heu estat llegint les últimes entrades haureu vist que últimament estem deixant-nos portar molt cap al nord, anant a Girona, a la Garrotxa o fer el Camí de Ronda per la Costa Brava. Aquesta entrada és d’una altra escapada que vem fer, però aquest cop una mica diferent. En comptes d’allotjar-nos com fem normalment en ciutats ens hem anat fins a Esponellà, un petit municipi prop de Banyoles per gaudir d’una casa rural.

Casa Rural: La Calma de Rita

Vem arribar a Vilert, el poble d’Esponellà on està La Calma de Rita, el divendres al migdia. El poble, encara que petit, és molt bonic: cases de pedra, un riu molt a prop de la casa i el més important, tranquil·litat absoluta. Saps aquestes situacions en què parles fluix per que si parles a un volum normal et dóna la sensació d’estar cridant? Doncs aquesta va ser la sensació que vem tenir pels carrers d’aquest poble.

En arribar a la casa, la Montse, l’amfitriona i propietària de La Calma de Rita ens va rebre amb una de les seves millors habitacions: L’Habitació de la Terrassa. L’habitació estava preparada amb tota mena de detalls i fins i tot tenia una terrassa. No estem acostumats a grans luxes en hotels i allotjaments quan viatgem, però de tant en tant s’agraeix un tracte tan cuidat.

Una de les coses que més ens va agradar de la Casa Rural va ser que la Montse ens expliqués sobre el poble i els voltants. No portàvem cap pla quan vam arribar aquí i ens deixem aconsellar per ella, que ens va proposar plans per a tot el cap de setmana. Suposo que un altre tipus de client es quedarà més a la casa, gaudint de la piscina i descansant. Nosaltres en canvi, que som de cul inquiet, vem matinar els dos dies per visitar com més millor.

Menjar a La Calma de la Rita

Nosaltres no vam sopar a la Calma de Rita per no tenir una hora de tornada, però si que hi vem esmorzar. El bufet d’esmorzar estava igual de cuidat que l’habitació, amb tota classe d’embotit i pastes (ja sabeu que a mi em guanyen ràpid amb el menjar jaja). Tot i que nosaltres no ho féssim, si voleu sopar aquí teniu l’opció mentre aviseu a la Montse amb una mica d’antelació perquè pugui comprar.

Excursions del cap de setmana rural a Girona

Com us diem no portàvem cap pla, tot i que si feia bon temps ens venia de gust seguir fent Camí de Ronda. Aquesta vegada un tram més al nord de Catalunya. La resta vem anar improvisant amb el que la Montse ens va recomanar.

Sant Martí d’Empúries i Sopar a l’Escala

El mateix divendres, vem deixar les coses i ens vam anar a fer carretera. D’Esponellà vem anar fins a Sant Martí d’Empúries. Un Poble de costa molt a prop de les runes d’Empúries. Vem deixar el cotxe al pàrquing (com tots els pàrquing de pobles de la costa era de pagament), i vam anar caminant pel camí que hi ha fins a les ruïnes. Com era tard les vam veure des de fora, i la veritat és que impressionen. Hi havia algun tipus de festa privada dins del recinte, de manera que vam suposar que estava tancat al públic.

Ja era força tard i havíem fet bastants quilòmetres així que ens vam anar a l’Escala per sopar i ens vam tornar cap a la casa rural, “que demà hem de matinar!”.

Cadaqués i Cap de Creus

Dissabte pel matí, amb la panxa plena i el dipòsit del cotxe també ple, ens vam posar en marxa cap a Cadaqués. Havíem d’aprofitar que havíem fet base a Esponella per anar a llocs que des de Barcelona queden lluny. Cadaqués ens quedava a una hora escassa quan des de Barcelona són més de dues hores. No havíem estat mai i tothom en parla meravelles d’aquest poble. No se si serà veritat, però fa temps es deia que un xinès va venir a prendre mesures per replicar-a la Xina. Aquests xinos ho copien tot. En fi, tornem a la nostra excursió!

Vam estar primer a Roses, que no sabem si va ser pel dia que feia en aquest moment (ens va començar a caure una bona) o per que va ser, però no ens va acabar d’agradar molt… D’aquí vam anar al Cap de Roses, el punt més a l’est de tota la península ibèrica. Ens van recomanar que anéssim abans de menjar pel vent de tramuntana, i tot i així vem tindre bastant vent. No vull saber com seria per la tarda…

El Cap de Creus, amb el seu far i les seves vistes al mar ens va recordar al Cap de Formentor de Mallorca. En aquesta carretera no vaig passar la por que vaig passar a Mallorca, però no pots evitar comparar els llocs que visites. Si aneu a Cadaqués us recomanem que hi aneu, no queda lluny i val la pena la visita.

A Cadaqués vam anar a l’hora de dinar, menjant una paella en un lloc genial que ens havien recomanat. El restaurant era un pis, com si entressis a casa d’algú. Vam menjar al balcó, veient com els cotxes intentaven no ratllar el lateral passant per un carrer estret. Les rascades de la paret indicaven que no tothom ho aconseguia!

El poble ens va agradar molt, tot i que els preus de l’allotjament el fan bastant inasquible tret que tinguis diners. Molt pijerío, vaja.

Tornem a Girona a buscar més localitzacions de Juego de Tronos

Després de Cadaqués teníem dues opcions. Anar-nos més lluny, fins al poble de Cotlliure, a França, o tornar cap a baix i anar un altre cop a Girona. Al final vem optar per la segona opció. Girona és una ciutat que, per molt que seguim enamorats de Barcelona, ens intenta seduir amb els seus encants. Sempre diem que no ens importaria viure una temporada en aquesta ciutat (Barcelona, no et posis gelosa, que t’estimem molt! ?).

Quan vam estar a Girona encara no havien emès la sisena temporada de Juego de Tronos, així que vam tornar a buscar els llocs que ja havien sortit en la sèrie i els hi vem fer foto per actualitzar l’entrada de localitzacions de Juego de Tronos a Girona que vam publicar fa un temps.

Ja estàvem a punt de buscar un lloc per sopar quan ens va passar una cosa molt curiosa. Ens vem trobar amb l’Enric i la Cèlia de Quaderns de Bitàcola i la Txell i el Xavi d’Estem de Vacances a la Plaça de la indepedència de Girona. Mira que és gran Catalunya per creuar-nos a la mateixa plaça! Sembla ser que Girona és punt de trobada de bloggers de viatges, ja que l’última vegada que vem estar vem acabar prenent alguna cosa amb en Fran i la Virginia de 365sabadosviajando.

Camí de Ronda Begur a Sa Riera

Diumenge al matí ens vam aixecar molt aviat per que com feia bon temps volíem fer el Camí de Ronda de Calella de Palafrugell a Begur. La nostra intenció era deixar el cotxe, agafar un bus com vam fer a Tossa i tornar caminant. Vem matinar molt, però ni de conya arribàvem a agafar el bus que passava a les 8:30h, i el següent que passava ja era massa tard. Com no arribàvem, vem canviar de pla i vam fer un Camí de Ronda per Begur. Estem preparant una entrada més completa sobre aquesta excursió, estigueu atents a les properes publicacions (us podeu subscriu-re al final de l’entrada)!

Monells

Monells és un dels pobles medievals més bonics de Girona. En aquest poble es va rodar la pel·lícula taquillera Ocho Apellidos Catalanes. Aviat l’afegirem a la entrada de pobles medievals de Catalunya .

Tamariu

La platja de Tamariu és a prop de Calella de Palafrugell. Aquí vem acabar el dia, asseguts una roca descansant una mica després de tot el recorregut durant aquest llarg dia.

Com podeu veure vam aprofitar a fons el cap de setmana. Si ens seguiu a les xarxes socials ja haureu anat veient les fotos mentre estàvem allà. No ens ho vem passar gens malament, la veritat. Esperem que us hagi agradat! I ja sabeu, qualsevol dubte que tingueu estem encantats de respondre’l en els comentaris de l’entrada! Fins a la propera viatgers!

Aquesta entrada ha estat possible gràcies a la col·laboració de clubrural i de la Calma de Rita. Volem agrair des d’aquí el seu suport i tracte durant el cap de setmana a Girona. Tot el que hem escrit en aquesta entrada és la nostra opinió real sobre la casa i l’estada que vam gaudir aquí.