La Pedrera o Casa Milà: controvèrsia en l’obra de Gaudí

La Pedrera és una de les obres modernistes més importants de la ciutat de Barcelona. Juntament amb el Parc Güell, la Sagrada Família i altres monuments, Antoni Gaudí va deixar la seva emprenta a la capital catalana.

En aquesta ocasió vem voler fer de turistes en la nostra pròpia ciutat i anar a veure la Pedrera. Durant la visita vem poder veure la terrassa (un dels elements més destacats de l’edifici), les golfes i un pis de la Pedrera. Però abans d’explicar-vos com va anar, primer volem que sapigueu com va arribar a ser l’obra que és avui en dia.

Història de la Pedrera: contratemps, malentesos i un edifici que no agradava

Gaudí va arribar a un acord amb la família Milà per a construir-la, però no van sorgir més que problemes per l’arquitecte de Reus. Durant la construcció, l’Ajuntament va parar les obres alegant que sobrepassava el límit d’alçada d’un edifici en la seva situació. Fins que no es va declarar construcció monumental, no es va poder continuar edificant.

La Pedrera, tot i ser una de les millors obres de Gaudí, no sempre s’ha vist amb bons ulls. Un cop construïda a la gent del barri no li agradava. Van deixar de parlar amb la família Milà, ja que deien que la construcció de la Pedrera faria baixar el preu de l’habitatge en aquella zona.

Gaudí va tenir problemes amb la família Milà, amb la que va acabar anant a judici per que deia que li havien pagat menys del que tocava. Gaudí va acabar guanyant i va donar aquests diners a la caritat, per que només volia fer bé les coses, no li importaven els diners.

Molts anys després, havent passat per la Guerra Civil i moltes penúries tenim un Pedrera restaurada i admirada per tothom. Gent de tot el món la visita cada dia i nosaltres no volíem ser menys. Volíem conèixer com era aquesta obra de Gaudí per dins, així que vem fer una visita guiada.

Terrassa de la Pedrera

La visita guiada a la Pedrera comença a la terrassa. Vem tenir la sort de pujar els primers i poder admirar-la totalment sols. Els elements que més destaquen són les xemeneies i sortides d’aire. Gaudí s’havia fixat en què aquests elements, comuns a totes les terrasses, eren lletjos i funcionals, i va voler fer art on ningú ho havia fet abans.

“Cal observar el que es fa usualment i intentar millorar-lo.” – Antoni Gaudí

Les xemeneies de pedra semblen cossos amb màscares de ferro i les sortides d’aire estan fetes amb el típic trencadís gaudinià.

La terrassa té molts desnivells i esglaons. En l’època en que es va construïr la Pedrera era estrany un edifici que no tingués formes rectes. Podem pensar, que com el modernisme s’inspira en la natura, Gaudí volia representar l’edifici com una muntanya. Ja s’ha comparat anteriorment a la Pedrera amb la muntanya de Montserrat, i és ben segur que Gaudí s’hi va inspirar.

Els arcs que hi ha a la terrassa estaven calculats al mil·límetre. Tant és així que podem veure la Sagrada Família, un altra obra de Gaudí emmarcada perfectament en un d’aquests arcs. A l’altre arc trobem emmarcada l’església del Sagrat Cor Del Tibidado.

Les golfes de la Pedrera

La terrassa ens va agradar tant que ens va costar de continuar amb la ruta. Per continuar baixes pocs esglaons fins a les Golfes de la Pedrera. La foscor ens va envair i ens va costar uns segons acostumar la vista a la nova llum. A les Golfes de la Pedrera trobem l’Espai Gaudí, una exposició on trobem maquetes, mobiliari i explicacions de l’obra de l’arquitecte.

En aquesta zona es trobaven els estenedors i safareig dels habitatges, però és un dels llocs amb més dinamisme de l’edifici. Està format per arcs de maó de diverses alçades (recordeu els desnivells de la terrassa?). En total hi ha 270 arcs a les golfes de la Pedrera, cada un d’una alçada i mida diferent. Aquestes formes desiguals ens va fer imaginar que en comptes de ser maó inert es tractava d’un ésser viu. Podien ser les costelles d’un drac i que nosaltres érem a dins. Gaudí, si aquesta era la teva intenció, chapeau!

Pis de la Pedrera

La visita té el seu tercer i últim espai visitable un pis més abaix, on trobem un pis de la burgesia del segle XX. Ens va agradar que el pis estigues moblat, ja que en altres exposicions semblants et trobes les habitacions buides i t’has d’imaginar tu el que hi havia en l’època en que hi vivia gent. Els pisos tenien llum natural a la majoria d’habitacions, gràcies al pati interior que hi va dissenyar Gaudí.

A dins el pis vem veure espais com la zona del servei, on els acabats eren més rudimentaris, i la zona dels senyors, amb millors acabats i mobiliari.

De modernista el poc que vem poder veure en aquest pis va ser els balcons, als que no es podia sortir, i el terra d’algunes habitacions. Aquest terra estava fet amb les rajoles més conegudes de Gaudí, les que tenen forma d’hexàgon i motius florals. Aquests modernistes es prenien seriosament el posar la natura a tot arreu!

Aquests pisos de l’època tenien algunes coses que avui en dia trobem normals, però llavors eren molt innovadores. Aparcaven els cotxes de cavalls al subterrani de l’edifici. A part l’edifici estava construït amb bigues i pilars que feien que la distribució interna dels pisos pogués ser totalment lliure. A més a més, la façana no havia de ser de càrrega per suportar el pes de l’edifici.

El modernisme va fer que llocs com aquest edifici poguessin comportar molt més que acabar construint un lloc on viure. Acabar construint una obra d’art, primer criticada, després acceptada i finalment admirada. S’ha trigat anys en valorar la seva feina de Gaudí en aquesta obra, però finalment ha aconseguit que sigui un dels llocs emblemàtics de la ciutat en què vivim.

Volem agraïr al departament de premsa de la Fundació Catalunya-La Pedrera per convidar-nos a aquesta visita guiada.