Com ja us hem comentat en alguna ocasió, el viatge a Donòstia va ser un regal d’aniversari que em van fer entre la meva família i el David. Tot i que aquest seria el tercer cop a aquesta bonica ciutat d’Euskadi, els meus records semblaven esborrats o guardats al final d’un armari de difícil accés.
El dia que vem arribar vaig pensar que en quant veiés el casc antic de Donòstia de seguida em vindrien els records de les visites anteriors. No va ser així. Potser era massa petita i els records molt llunyans. Com s’ha de mirar el costat bo de les coses, el fet de no recordar vaig pensar que em permetria gaudir de la ciutat com si la descobrís de nou, com si fos la primera vegada que trepitgés aquell indret, que passegés per la platja de la Contxa, que provés la gastronomia vasca…
Una tarda al Monte Igeldo
El segon dia i encara sense haver recordat res dels meus viatges anteriors vem decidir pujar al Monte Igeldo.
A l’agafar el funicular em van començar a venir a la ment alguns records però molt llunyans…
Després de baixar del funicular i d’admirar la panoràmica de la ciutat vem pujar cap a la zona on es situa el parc d’atraccions, llavors els records van començar a fluir per la meva ment. Jo pujada a una barqueta del riu misteriós, el meu germà amb el meu pare i jo a uns vagons de la muntanya suïssa, el passeig en poni (que al ser petita em semblaven més grans i els recordava com cavalls)… és curiós com els records que guardava de les meves visites es resumien a un parc d’atraccions.
Quan vaig estar devia tenir 5 o 6 anys i la meva ment només havia guardat amb clau els moments de diversió.