Fa uns anys quan vaig anar a Brussel·les, a part de visitar Luxemburg també vaig visitar Bruges i Gante.
Ciutat de conte
Quan l’autocar ens va deixar a Bruges vaig pensar estic en un conte! L’arquitectura de les cases, la tranquil·litat dels carrers, l’amabilitat de la gent… tot en conjunt va fer que aquesta ciutat m’anés agradant més i més a mesura que anaven passant les hores.
La Venècia del nord? Ni de broma
L’altre dia parlàvem de Venècia i els diferents punts de vista que en tenim el David i jo – Laura -. En el que sí que coincidim és que són dues ciutats diferents, amb diferent encant.
Dues ciutats per perdre’s
Una de les raons que el David atribueix a que no m’agradés Venècia és que em vaig perdre amb i sense maletes i diversos cops. Però quan he començat a recordar el viatge a Bruges he recordat que també em vaig perdre i la situació era pitjor que a Venècia.
El viatge a Bruges va ser un viatge de l’escola i anàvem amb autocar d’un lloc a un altre i per tant a certes hores havíem d’estar en un lloc determinat. Doncs a Bruges ens vem perdre poc abans de l’hora de marxar i no teníem ni idea de com tornar al que nosaltres anomenàvem the clock tower, és a dir el campanar de la Grote Markt anomenat Belfort. Així que va ser una mica estresant estar perdudes, preguntar per la clock tower i que no ens entenguessin (d’altre banda no m’estranya!).
En canvi a Venècia, el viatge era amb les mateixes amigues, però per lliure i quan ens vem perdre no teníem l’estrès de perdre l’autocar.
Massa expectatives
Després de veure Bruges potser duia massa expectatives per Venècia. I en arribar-hi les sensacions van ser totalment contraries a les que vaig tenir-hi a la ciutat belga. Em vaig trobar amb una ciutat, per mi, feta pols tot i que potser per d’altres aquest és l’encant.
No descarto donar-li una altra oportunitat a la ciutat, però crec que tant la ciutat com el David tindran difícil que tingui sensacions semblants a les que vaig tenir a Bruges.
Com us he comentat, va ser un viatge programat i no vaig poder estar tot el temps que m’haguès agradat a aquesta màgica ciutat. A diferència de Venècia, tinc clar que en quant tingui l’oportunitat tornaré!
