A l’anterior entrada sobre Lloret de Mar vem veure el Cementiri Modernista, Sant Pere del Bosc i altres indrets que ens van semblar molt interessants d’aquest poble de la Costa Brava. Avui continuarem la nostra visita d’aquell dia on vem aprendre que Lloret, no és només un lloc on sortir de festa.
Centre històric de Lloret de Mar
Just després de dinar vem veure diverses cases d’Indians, entre elles la casa de Nicolau Font, també propietari de Sant Pere del Bosc, i que ara és propietat de l’ajuntament de Lloret de Mar.
L’església de Sant Romà va ser un altra parada interessant del recorregut. La cúpula d’aquesta església modernista em va recordar a l’estil que Gaudí ens va deixar tant gravat a la memòria dels barcelonins.
Museu del Mar
El Museu del Mar de Lloret de Mar es troba a dins de dues cases d’indians de Lloret. Antigament, un dels principals negocis de Lloret era el transport marítim de mercaderies. Aquest es feia cap a les Indies passant sempre pel port de Cadis. Per viatjar de Lloret a Cadis es trigava tres mesos, i el viatge no era gaire fàcil. Es feia en embarcacions petites. Al museu del mar hi trobem les maquetes dels vaixells construïts a Lloret.
Estar escoltant històries d’alta mar i viatges tan llargs amb una tempesta fora del museu em va fer pensar en què la feina d’aquests tripulants havia de ser molt dura. M’imaginava el mar picat, l’aigua entrant per la borda, els raigs caient a l’aigua i no vaig poder evitar que se’m poses la pell de gallina.
La Cuna de Daiquiri – El Floridita
La Cuna del Daiquiri era l’eslògan d’un bar de l’Havana anomenat Floridita. Constantí Ribalaigua, un indià de Lloret de Mar, després de treballar-hi durant uns anys com a cambrer es va fer el propietari del local. Diuen que va ser ell qui va portar el famós Daiquiri a l’Havana. El Daiquiri del Floridita era dels millors, si més no ho era per l’escriptor Ernest Hemingway. Actualment en aquell bar s’hi troba una estàtua de l’escriptor com a reclam pels turistes que visiten la zona.
Per acabar el dia amb bon sabor de boca vem anar a tastar aquesta beguda de la història que ens acabàven d’explicar. Una altra manera de viatjar amb tots els sentits, imaginant-nos a Hemingway i en Constantí parlant com ho fèiem nosaltres aquell dia.
Aquest petit viatge va ser una experiència que em va fer veure que no es pot jutjar tan fàcilment els llocs sense coneixe’ls prèviament. Moltes gràcies Lloret, lliçó apresa!
