Parc Güell, una ciutat destinada al fracàs

El Projecte de Güell

Eusebi Güell, un home de bona família i influent a Barcelona, va demanar al seu amic Antoni Gaudí que li construís una ciutat-jardí a dues finques contigües que havia adquirit, Can Muntaner de Dalt i Can Coll i Pujol.

Aquest projecte d’urbanització d’alta categoria formada per 60 vivendes distribuïdes per l’immens jardí i amb grans vistes de la ciutat Condal va començar a construir-se al 1900 i les seves parcel·les es posarien a la venda entre 23.000 i 37.000 pessetes, que per l’època era molt car.

Més contres que pros

A part del preu poc atractiu, els barcelonins de llavors creien que la seva localització era llunyana al centre de Barcelona. Així que aquesta urbanització va ser un fracàs i només es van aconseguir vendre dues parcel·les, la que actualment és la Casa Museu Gaudí i la Casa Trias.

Tot i que a 1906 ja es va veure que no tenia l’èxit esperat les obres van continuar fins a 1914, any en el va començar la Primera Guerra Mundial.

De ciutat a Parc Güell

A 1918, va morir Eusebi Güell i els seus hereus van decidir vendre aquesta propietat a l’Ajuntament de Barcelona qui decidí fer-la parc.

Anys més tard el Parc Güell va ser nomenat Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional i al 1984 la UNESCO el va fer Patrimoni de la Humanitat.