No podem continuar parlant del nostre viatge a Munic, la capital de Baviera, sense fer referència als seus orígens. És per això que avui us explicarem una mica de la història de la ciutat de Munic: com va néixer, quin paper hi va tenir la família Wittelsbach i molt més…
Història de Munic: Els orígens de la ciutat
Munic deu el seu nom a uns monjos que es van assentar en aquest territori. El seu monastir es trobava on actualment està l’església de Sant Pere. Segons ens van explicar, la paraula München (Munic en alemany) prové de mönche, que en català vol dir monjo. A part de donar nom a la ciutat, el monjo és el protagonista de l’escut de la ciutat i els colors del seu hàbit donen el color a la bandera muniquesa.
Tot i la presència de monjos al territori que avui considerem Munic, es considera que la ciutat no es va fundar fins anys més tard, concretament l’any 1158 de la mà d’Enric el Lleó.
Enric el lleó
Enric el Lleó va ser un personatge molt important per la història de Munic. Va fer construir un pont a la ciutat perquè pogués passar l’or blanc, és a dir la sal. Gràcies a la construcció d’aquest pont, la ciutat rebia diners dels impostos per circular pel pont. És per aquest personatge històric que arreu de la ciutat de Munic trobem diferents estàtues i representacions de lleons.
Fins ara només us hem parlat de la història de la ciutat, però creiem que també és interessant conèixer la història de Baviera. Fins al 1805 Baviera va ser el primer imperi alemany, però aquest any Napoleó el dissol i converteix Baviera en un regne per haver-li fet costat.
La família Wittelsbach
Maximilià I i el hofgarten
El 1806 Maximilià I de Baviera, membre de la família Wittelsbach, puja al tron i es converteix en el primer rei de Baviera. Va ser un rei molt proper al poble i va voler apropar la cultura a la gent. Va fer construir el hofgarten, un petit jardí que trobem a la ciutat de Munic i que actualment està obert al públic. Aquest va ser destruït durant la segona guerra mundial i reconstruït posteriorment a l’estil dels jardins anglesos.
Lluís I, Lola Montez i la sala de les belleses
El successor de Maximilià I va ser el seu fill Lluís I. Segur que pocs de vosaltres el coneixereu, però la seva boda es recorda cada octubre a la ciutat de Munic. Imaginem que ja sabreu que estem parlant de l’Oktoberfest, i és que la festa que va tenir lloc amb motiu de la seva boda es va anar repetint cada any fins a l’actualitat.
A Lluís I li encantaven les dones, i la discreció no era el seu punt fort. Li agradaven fins a tal punt que va voler construir una sala de les belleses al Palau de Nymphenburg. L’amant més coneguda d’aquest rei va ser Lola Montez, una actriu i ballarina irlandesa. Aquesta relació va fer que la popularitat del rei caigués en picat i va acabar abdicant i deixant el tron al seu fill Maximilià II.
Maximilià II va crear un consell de savis i va ser un rei molt superior intel·lectualment a la resta de la dinastia de Baviera. La seva mort va fer que pugés al tron un jove Lluís II.
Lluís II, un rei no destinat a ser rei
Durant el regnat de Lluís II va tenir lloc la unificació alemanya. Lluís II, tot i ser el rei de Baviera, tenia per sobre seu l’emperador de Prúsia. Aquesta situació va fer que no tingués poder i decidís abandonar Munic per endinsar-se en el seu món de fantasia.
Durant els seus últims dies de vida es va donar a la beguda i dormia de dia i vivia de nit. El van acabar declarant dement i quatre dies més tard van trobar el seu cos sense vida al llac de Starnberg. Com va morir és i sempre serà un misteri. Hi ha diverses teories: suïcidi, accident, assassinat…
Lluís II, també conegut com el rei boig, sempre serà recordat pels castells que va construir: Linderhof, Neuschwanstein i Herrenchiemsee.
Final de la dinastia Wittelsbach
Després de la misteriosa mort de Lluís II, va pujar al tron el seu tiet Leopold, ja que Lluís II no va deixar descendència. L’últim rei de Baviera va ser el succesor de Leopold, Lluís III.
La història d’aquesta família acaba l’any 1913, any en el qual Baviera va deixar de ser una monarquia i es va convertir en una república. Una història amb reis que no volien ser reis, conspiracions, abdicacions i teories d’una mort què, avui en dia, continua sent un misteri per tots els muniquesos i pels turistes què coneixem la ciutat i la seva història.
Fotografies
Escut i bandera – Viquipèdia
El que us hem explicat en aquesta entrada ho vem aprendre gràcies als nostres guies durant els tous organitzats per l’empresa Gray Line i l’oficina de turisme de Munic. Volem donar-li’s les gràcies a la Yolanda, pel seu tour per Munic, i a l’Iñaki i la Lúcia per explicar-nos més sobre la història d’aquesta dinastia. Pel nostre compte no haguéssim après tant.
L’opinió d’aquesta entrada és nostre, no ha estat influenciada en cap moment per la companyia Gray Line ni per l’oficina de turisme de Munic.