4 dies a Cracòvia: Visita a Auschwitz

Avui toca Auschwitz, la localitat on es trobava un dels camps de concentració més importants de l’època nazi.

Ahir vem visitar el punt d’informació turístic al centre de Cracòvia per preguntar com anar-hi. Ens van dir que el dilluns (el nostre tercer i últim dia que passem sencer a Cracòvia) estaria tancat. Això és degut a que cada any es celebra el March of the Living, una marxa que aplega gent de tot el món en commemoració a les marxes que obligaven a fer als presoners de guerra durant la Segona Guerra Mundial. A més a més ens van advertir que potser no tindríem visita guiada degut a la preparació d’aquest esdeveniment. Que bé!

Viatge en autobús a Auschwitz

Ens dirigim cap a l’estació d’autobusos que està just darrera de la Galeria Krakowska, el centre comercial on vem comprar la bateria i el carregador de la càmera. Són les 10 del matí i, en teoria, la visita guiada en espanyol comença a les 12. El trajecte fins a Auschwitz és d’una hora i quart així que anem amb temps.

L’autocar que ens portarà sembla un autobús de ciutat reaprofitat per fer aquest trajecte. Anem bé. El bitllet ens costa només 14 zlotys anar i tornar (uns 3€ aproximadament).

Hem pogut agafar lloc però la gent que puja a les properes parades ha d’anar de peu. Paciència que queda molta estona.

Han passat uns 45 minuts des que hem sortit de Cracòvia i comencem a sentir pudor de gas a dins de l’autocar. Tothom actua amb normalitat però no ens fa gaire gracia. L’Àlex ens explica que en aquest tipus de països utilitzen gas butà com a combustible barat pels cotxes, ja que el seu sou no dóna per pagar tant per gasolina. Els preus de la gasolina eren molt semblants als d’Espanya i tenint en compte que cobren molt menys és comprensible que siguin molts diners. Ara estem una mica més tranquils, ja que és normal, però tot i així no les tenim totes de que aquest viatge acabarà bé.

Poc després de començar a sentir la pudor se sent un soroll com que alguna cosa ha petat al final de l’autobús. Comença a sortir fum i ens fan baixar en mig d’una carretera comarcal. Ha rebentat el fre de la roda trasera. No arribem a les 12 – és el primer que ens ve al cap. Ens toca esperar a que un altre autobús ens vingui a recollir i ens porti fins el nostre destí. Cal dir que la idea d’anar en autobús va ser meva (David) ja que arribar en tren a Auschwitz em recordava massa a la pel·lícula de la Llista de Schindler i em donava mal rotllo. En bon moment vaig parlar, jejeje.

Per fi arribem a Auschwitz!

Un autobús ens recull i arribem a Auschwitz cinc minuts després de les 12, corrent per arribar a la visita guiada. Sembla que si que hi ha visites guiades, al menys això si que no hi haurà problema.

 

Comencem la visita guiada a Auschwitz amb una mica de retard però sembla que no ens hem perdut gaire. Si vols pots llegir la nostra visita sencera a Auschwitz aquí.

Dos hores després s’acaba la visita i ens diuen que en 10 minuts surt l’autobús cap a Birkenau. Estem morts de gana així que anem a la cafeteria. Tenim un grup de 7 o 8 persones davant i les dones que atenen s’ho prenen amb calma així que decidim anar a una botigueta on venen patates de bossa i xocolatines. Aquest serà el nostre dinar… ens morirem de gana…

Arribem a Birkenau amb l’esperança de que no sigui molt llarga la visita, no perquè no ens interessi sinó perquè tenim molta gana. Si voleu llegir sobre la visita a aquest camp de concentració entreu a l’entrada que vem fer sobre el tema.

Després d’una hora i mitja acaba la visita. Agafem el bus per tornar a Auschwitz i anar a menjar a la cafeteria. Però just quan estem arribant a Auschwitz veiem que arriba l’autocar de tornada a Cracòvia. No sabem que fer… mengem i esperem una hora i mitja a que vingui un altre autocar o agafem aquest i mengem només arribar a Cracòvia. Decidim tornar ja, perquè què farem una hora i mitja allà?

Pugem a l’autocar i ja no hi ha lloc per seure. El conductor continua deixant que la gent pugi, això sembla el metro de Barcelona en hora punta! Dos hores de peu, amb molta calor i uns francesos que no paren de molestar… quina tortura…

Per fi hem arribat a Cracòvia! No ens sentim les cames i ens fa mal tot de portar dos hores sense quasi poder-nos moure’ns. L’únic que volem és sopar i anar a dormir. Demà serà un nou dia!