4 dies a Cracòvia: La muralla, la plaça del mercat i Wawel

Aeroport i tren fins Cracòvia

Ens trobem a l’aeroport de Cracòvia, després d’un viatge que ja esperàvem una mica peculiar. El vol era dels més llargs que havíem fet fins ara (2 hores i mitja) i el clima del país d’arribada era molt diferent del nostre. Només arribar ja vem veure totes les pistes de l’aeroport nevades. Anem amb bastant roba d’abric preparats pel canvi de temperatura. Al sortir de l’avió veiem que no és per tant el fred, millor!

Només arribar canviem euros per Zlotys. Quina estafa! No canvieu diners a l’aeroport, al centre està molt millor el canvi.

El tren que ens portarà al centre sembla una mica petit per ser un tren. Per que us en feu una idea era més petit que un Tram de Barcelona. Sembla que no hi ve molt turista aquí ja que aquest és l’aeroport principal.

El viatge sembla que no comença amb bon peu, la dona que ven els bitllets no ens entén amb el nostre anglès de Barcelona capital, així que ens mostra la màquina de bitllets que porta on marca preu, 12 Zlotys (uns 3 euros). Anem ben apanyats! Nosaltres, com comprendreu no parlem res de polac, per molt catalans que siguem.

Passats 15 minuts arribem a la ciutat de Cracòvia. Baixem del tren i abans d’entrar a l’estació agafo la càmera per fer-li una foto a aquest tren tan peculiar. No us ho creureu però la càmera no funciona. Miro que li passa i resulta que la bateria no hi és. Me l’he deixat a Barcelona carregant-se! Molt bé David!

En recerca d’un carregador i una bateria

El viatge no comença gaire bé, hem d’anar buscar una bateria i un carregador per la càmera o no tindrem més record que les fotos de la càmera compacta i el mòbil. Per sort només entrar a l’estació veiem que hi ha un centre comercial. Aquí ho trobarem! Entrem a un parell de botigues estil Media Markt i Fotoprix d’aquí. A cap d’elles entenen que el model de la meva càmera és un conegut però que és la versió japonesa. Total que perdem gairebé 45 min i aconseguim un carregador universal i una bateria d’una marca que no inspira gaire confiança. Millor que res…

A deixar les maletes i a dinar

Ja tenim el que buscàvem, podem anar a l’hotel a deixar les maletes i deixar la nova bateria carregant. L’hotel el trobem amb facilitat tot i els carrers tenir uns noms un tant estranys. Deixem les coses, la càmera carregant i anem a veure Cracòvia.

Amb tot això encara no hem dinat així que anem a menjar el que sigui al centre comercial. Una de les coses que més ens sorprèn és el preu del menjar. Anem a un lloc de menjar ràpid on mengem un menú els tres per menys de 10€.

Entrem al centre històric de Cracòvia

Sembla que el carregador alguna cosa ha fet, ja podem anar cap al centre a veure la ciutat i fer fotografies! No fa gaire bon dia però al menys no plou. El primer que veiem és la Barbacana. Una Barbacana era una torre de defensa que es trobava fora de la muralla. Al costat d’aquesta trobem la muralla i la porta d’entrada al centre de Cracòvia.

Creuem la porta Florian per entrar a la antiga Cracòvia, el centre de la ciutat.

Sembla com si ens trobéssim a un altra ciutat. Les cases es veuen més netes i ben conservades i el fet que sigui un carrer peatonal també dona una sensació de calma que a fora entre cotxes i tramvies no donava.

Només entrar per aquesta porta ens trobem amb un costat de la muralla plena de quadres. Els artistes utilitzen aquest tros de muralla per exposar i vendre els seus quadres.

La plaça del Mercat

Seguim caminant i visualitzem les torres de la Basílica de Santa Maria.

Arribem a la Plaça del Mercat, Rynek Glowny en polonès, i marquen les 4:30 de la tarda. Sona el rellotge de la Basílica, s’escolta una trompeta tocant una melodia tradicional polonesa que s’atura de cop. Aquesta tradició es remunta al s.XIII quan un trompetista va ser abatut amb un tret mentre feia sonar l’alarma abans d’una invasió.

Per entrar una mica en calor decidim entrar al mercat, però la nostra sorpresa és que no és un lloc tancat. Totes les portes estan obertes i fa el mateix fred que a fora. Mirem les paradetes de souvenirs, escacs de fusta, pells…

Sortim per la porta més propera a l’església de St. Wojciech, però no entrem perquè havíem llegit que s’havia de pagar i que no valia la pena. A l’altre costat veiem la torre de l’Ajuntament, a la que volem pujar, però ho deixem per un altra dia a veure si fa millor temps.

El turó de Wawel i el drac

Abans de que es faci més tard i es comenci a fer fosc ens dirigim cap al Turó de Wawel, on visitarem el castell de Wawel. En aquesta zona trobem més neu i pugem fins a dalt amb compte de no relliscar amb el possible gel que hi hagi a terra.

Un cop dins del Castell de Wawel ens trobem amb una estàtua de Joan Pau II, tot un símbol pels polacs.

La Catedral de Wawel és impressionant per la seva barreja d’estils arquitectònics. Bisbes i reis de Polònia la van anar modificant al llarg de la història segons els seus gustos. Potser gràcies a que cadascú va anar posant el seu estil, aquesta catedral, és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO juntament amb el centre històric de la ciutat. Tot i que és molt bonica ens hem quedat amb les ganes de veure-la amb un dia solejat i un cel ben blau.

Des del Castell podem veure una part del riu Vístula. Tot seguit baixem per la zona del riu per veure l’estàtua del drac, tot un emblema de la ciutat. Explica la llegenda que el drac vivia a una cova en aquell turó i que atemoritzava al poble. El rei Krakus desitjós d’acabar amb aquella bèstia va oferir la mà de la seva filla a qui el matés. Molts cavallers ho van intentar però van morir en l’intent fins que un artesà va deixar una pell de xai amb sofre a la porta de la cova del drac. El drac se la va menjar i va beure tanta aigua del riu Vístula que li va explotar el ventre.

Al costat de Wawel veiem un mapa senyalant que comença el barri jueu. Nosaltres el visitarem més endavant. Ha sigut un dia molt llarg ja que ens hem aixecat a les 5 del matí, així que decidim tornar a l’hotel per descansar.