Auschwitz II: Visita al camp de concentració de Birkenau

Quan vem acabar la visita a Auschwitz I vem deixar els auriculars i vem agafar un bus cap a Auschwitz II o Birkenau. La visita a Birkenau es fa sense auriculars i és una llàstima perquè a la que no et pots apropar molt al guia no sents res.

Entrada a Birkenau

L’entrada amb vies de Bikernau és una de les fotografies que més havíem vist abans d’anar-hi i impressiona molt. La gent que arribava per aquestes vies a Birkenau, sobretot en els últims anys de funcionament del camp anaven directament a les cambres de gas. Només es salvaven els nens i nenes menors 14 anys que tinguessin les mides i la fisonomia alemanya que eren donats en adopció a famílies alemanyes.

 

Durant la visita vem veure un dels vagons en que es transportava als presos i ens va cridar l’atenció que els jueus que hi havia anaven posant pedres. Si heu vist la Llista de Schindler, al final, a la tomba del Schindler també en posaven. No sabem perquè, si algú ho sap agrairíem que ens informés.

Monuments als morts als camps de concentració

La següent parada de la nostra visita va ser el monument als morts als camps de concentració d’Auschwitz i Birkenau. A part del monument trobem unes plaques commemoratives en diversos idiomes, els idiomes nadius dels presos majoritaris del camp.

Els SonderKommandos i la revolució del 1944

No sé si haureu sentit mai a parlar-ne. Els SonderKommandos eren presoners que treballaven a les cambres de gas i crematoris. Aquests presoners els mantenien separats de la resta i si explicaven a algú el que passava a les cambres de gas eren castigats amb la mort. Era una feina molt dura ja que moltes vegades conduïen a la mort a familiars i a amics.

Al 1944 els SonderKommandos van organitzar una revolta i destruir part del crematori IV i van intentar escapar aprofitant la confusió del moment. Per desgràcia els 250 presoners van ser capturats i executats.

Poc més endavant, les altres cambres de gas van ser destruïdes per les SS, ja que les tropes soviètiques estaven a punt d’arribar a alliberar els camps i volien amagar les bestialitats que feien allà.

Un dels moments més durs va ser quan ens van dir que les cendres dels assassinats als camps de concentració eren utilitzades per abonar camps de conreu i per desfer la neu. I que possiblement al terra que trepitjàvem hi havia cendres de milers de persones.

On “vivien” els presos?

Abans d’acabar la nostra visita a Birkenau vem visitar les latrines, què era on feien els presos les seves necessitats. Necessitats que només podien fer dos cops al dia, abans i després de la llarga jornada de treball. Si les feien en altre moments i les SS els veien eren castigats.

Tot i que les latrines no era un lloc molt agradable i podies agafar qualsevol malaltia era el treball desitjat per molts presos. Us preguntareu perquè, i la resposta és molt fàcil. Les SS no s’apropaven molt als presos per la pudor i per por a agafar qualsevol malaltia i a més a més no estaven a la intempèrie.

També vem visitar un barracó, on vivien més presos dels que tocava. Hi havia les lliteres on dormien els presos, que en cada llit ens van dir que dormien entre dues i tres persones. De suportar el pes de tanta gent s’acabaven trencant i dormien al terra. A més a més quan es desfeia la neu del sostre es filtrava l’aigua i al ser de sorra tot el terra quedava enfangat.

Auschwitz com ens va dir el guia i com haureu pogut comprovar a les fotos, era un hotel de cinc estrelles al costat dels barracons on feien viure als presoners que anaven a Birkenau. I és que, ens havíem oblidat de comentar-vos que, el camp de concentració d’Auschwitz era de l’exèrcit polonès i per això són de totxana.