No, no parlo dels musicals que hi ha la ciutat anglosaxona, ja que això es un tema tan extens que em donaria per escriure un altre post sencer. En aquest post vull parlar sobre el talent musical. Aquest el podem veure en músics que toquen al carrer, als que són contractats per ambientar en un pub, i en els que tenen un espai per a tocar al metro.
Em va sorprendre molt la qualitat que oferien, el material que portaven (no precisament barat) i fins i tot, vaig arribar a la conclusió que hi ha molts que s’hi guanyen la vida així.
Pot ser que em sorprengués ja que a Barcelona la majoria, no tots però si la gran majoria, toca per demanar almoina i no es que tinguin un gran talent, però ho fan per necessitat. Al Soho londinenc podem trobar bars amb grans artistes tocant cançons, a Portobello Market i, fins i tot, a uns quants metres de profunditat en estacions de metro.
Grups com els The Ryan O’Reilly Band que fan gires per Europa són un exemple de que un grup semi-professional, que té el seu cd a botigues com iTunes, pot tocar al carrer sense passar cap tipus de vergonya.
